Canvis i canvis per seguir igual

                                                                                

Els estudiants del nostre país es troben a la cua d’Europa

L’educació és el “conillet d’índies” del govern, el seu terreny de proves. Govern que puja al poder, govern que canvia les lleis d’educació. Per a què tot segueixi igual, és clar. En comptes d’anar endavant anem endarrere. Podríem acceptar els canvis si ens ajudessin a fer un salt endavant, però no avancem ni a marxes forçades.

Així ho revelen les xifres de l’últim informe PISA; els estudiants catalans (i els espanyols en general), ens trobem a la cua d’Europa, molt per darrere de països veïns com Alemanya, França o el Regne Unit.

L’últim despropòsit és la supressió de la “Setmana Blanca”. No és que hi estiguéssim d’acord quan la van implementar, perquè representava molts problemes per als pares que treballaven, però al final aconseguiran marejar-nos de debò.

Senyor Mas, calen solucions sèries i duradores.

TRES MILLOONEEEEEEEEEES DE EEEUROOOOS !!!

Otro año que pasa y no nos toca. Maldita lotería.

Este año “el Gordo” se lee en catalán: “el setanta-nou mil dos-cents cinquanta”, porque Cataluña se ha llevado 414 millones de euros.

Y pensar que ha tocado en Cerdañola del Vallés; qué cerquita y qué lejos a la vez.

El número nos deja un par de curiosidades; se trata del más alto de la historia que ha obtenido “el Gordo” y acaba en 5-0, con la paliza que le dio el Barcelona al Real Madrid.

Muchos catalanes, aficionados del F.C. Barcelona, habían comprado números acabados con el 5-0.

Ahora toca esperar a la “lotería del Niño”. A ver si hay más suerte.

Iván Quintero (afónico) y Andreas López cantando "el Gordo":

Caos en el cielo

Los controladores aéreos abandonaron ayer sus puestos de trabajo masivamente a partir de las cinco de la tarde. Por la noche todos los centros de control españoles estaban inoperativos menos el de Sevilla, en un conflicto sin precedentes.

300.000 pasajeros se han visto afectados, atrapados en el inicio del puente de la Constitución. Cientos de ellos esperaban ayer alguna respuesta en los aeropuertos: algunos con mayor suerte porque sus compañías les pagarán la estancia y otros desesperados porque las empresas no se responsabilizan. Por la noche, el gobierno firmó la militarización de los aeropuertos.

La huelga encubierta es una vergüenza: el problema de los controladores aéreos es que son pocos y muy necesarios. Si coordinan “sus bajas médicas”, a los que afectan son a los usuarios, que no tienen la culpa del rifirrafe entre el sector y el gobierno.  Cientos de personas se han quedado sin su esperado viaje, sin volver a su casa, sin ver a su familia… verdaderamente lamentable. ¡Y encima estamos en manos de los militares!

                        

A ver si va a ser verdad eso de: ¡esto con Franco no pasaría!

Parece ser que el Caudillo no ha muerto.

El Barça pasa por encima del Real Madrid

Los de Mourinho estuvieron a años luz del “Pep Team”

El clásico Barça- Madrid del pasado lunes debía ser un partido muy igualado, pero la “supuesta igualdad” se rompió a los cinco minutos y quedó definitivamente enterrada con el segundo gol del Barça en el minuto 18, obra de Pedro. Los “blancos” fueron casi transparentes, pasaron por el campo sin pena ni gloria. A Cristiano Ronaldo sólo se le vio empujar a Guardiola en el minuto 31, cuando el entrenador del Barça le negó un balón para intentar perder algo de tiempo.

La segunda parte transcurrió como la primera, un Barça colosal empequeñecía al Real Madrid, y llegaron dos goles más de Villa. Mourinho sufría, y mucho, en la banda.

En el último minuto, Jefren quiso sumarse a la fiesta y marcó el quinto gol del equipo blaugrana. Toda una humillación para el Real Madrid.

Más allá de lo estrictamente deportivo, el encuentro nos dejó situaciones impresentables como la pérdida de papeles de Sergio Ramos (el madridista fue expulsado después de propinar una patada a Messi y empujar a Puyol) o el rifirrafe entre Cristiano Ronaldo y Valdés por un penalti. Sencillamente lamentable.

Balanç de campanya: La polèmica treu protagonisme a les propostes dels partits

Un vídeo on una noia té un orgasme mentre vota al PSC; un videojoc on l’Alícia Sánchez- Camacho, vestida de Lara Croft , dispara contra immigrants sense papers; un vídeo amb contingut “pujadet de to” de Nebrera, les declaracions de Puigcercós contra Andalusia i un noi disfressat d’Espanya que roba la cartera a un català han estat els grans protagonistes de la campanya.

CIU ha intentat passar desapercebut per no caure en els mateixos errors del passat; el PSC ha basat la seva campanya en l’atac al partit d’Artur Mas (“Artur Mas de lo Mismo) i en intentar frenar la caiguda que les enquestes vaticinaven; el PP ha posat émfasi en la política d’immigració; ICV en l’ecologia i Ciutadans, com no, ha basat les seves propostes en temes lingüístics.

 

Aquestes últimes setmanes han estat un gran circ mediàtic encapçalat per l’estira i arronsa del cara a cara Montilla-Mas, que finalment no s’ha realitzat. Què hi farem, haurem d’esperar quatre anys més.

"Els sondejos que no es poden llegir a Espanya"

La llei electoral espanyola prohibeix des de fa un parell d’anys la difusió d’enquestes sobre la intenció de vot durant els 5 dies previs a la jornada d’elaboració d’uns comicis. Aquesta última setmana, el Periòdic d’Andorra ha publicat una sèrie de sondejos a la seva web (www.elperiodicdandorra.ad).

Aquí hi ha una síntesi de l’última actualització (27-11-10)

CIU voreja la majoria absoluta (68 diputats). El PSC s’enfonsa amb 27 o 28 diputats  (9-10 menys que el 2006). ERC també cau: el nombre de diputats es manté entre els 10 i 12 parlamentaris davant dels 21 del 2006.  ICV i PPC, al contrari, han seguit millorant les seves expectatives electorals al llarg de la setmana. Els ecosocialistes aconseguirien entre 12 i 14 parlamentaris (el 2006 en van aconseguir 12) i els populars entre 14 i 15 diputats.

Comparació de la preferència com a president entre dimarts 23 i dissabte 27:

Destaca la caiguda de José Montilla (d’un 17,3% a un 15,0%). Sánchez-Camacho perd un 01%, Rivera un 0,4%, Laporta un 0,3% i Carretero un 0,1%.

La resta de formacions experimenten diferents ascensos. El més gran l'ostenta Mas (d’un 33,7% a un 40,0%), després Herrera, fins a situar-se al 6,2%. Puigcercós es manté amb un 5,0%

 

Ana Maria Matute

El dimecres passat Ana Maria Matute va guanyar el Premi Cervantes 2010, el guardó més important de les lletres hispanes. Va ser un reconeixement a tota la seva carrera: Matute va néixer el 1925; era encara una nena quan va esclatar la Guerra Civil.

L’odi, l’horror i la misèria van marcar la seva persona i la seva narrativa.

Matute pertany a aquells novel·listes de la postguerra que van renovar amb aires de modernitat la nostra literatura.

Matute està considerada una escriptora essencialment realista: moltes de les seves obres tracten sobre aspectes polítics, socials i morals de la postguerra espanyola. La seva carrera ha estat plagada de premis: l’any 1947 ja va rebre una menció al Premi Nadal, el 2007 va guanyar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i el 2010, a més a més del recent premi, va quedar finalista del Premi Príncep d’Astúries de les Lletres.

També és membre de la RAE: el 1996 va ser la tercera dona que va ingressar en la institució, i catorze anys més tard, s’ha convertit en la tercera dona guardonada amb el Premi  Cervantes.

Amb 85 anys, encara té molts projectes pendents, de fet, ja està treballant en la seva propera obra. Ella mateixa diu que: “té el cos vell però el cor jove”.

Aquest premi és tot un reconeixement a la literatura escrita per dones, que molts cops és menystinguda.