Vet aquí una indignada

Els mitjans de comunicació juguen un paper molt important en la creació de l'opinió pública. Des que van començar les protestes dels indignats, diversos mitjans han intentat criminalitzar el moviment. Articles com els que escriu en Quim Monzó a la Vanguardia contra els indignats fan molt de mal a la imatge del moviment. Per això vaig voler escriure una resposta a una columna del periodista, Vet aquí la Spanish Revolution, publicada el 19 de maig, que vaig trobar plena de generalitzacions injustes.

Benvolgut Sr. Monzó, vaig quedar negativament sorpresa en llegir el seu article “Vet aquí la Spanish Revolution” al diari La Vanguardia el passat dia 19 de maig.

Del text se’n desprèn una crítica ferotge vers els indignats, els joves que des del 15 de maig acampen a les principals ciutats espanyoles per demanar canvis; canvis polítics, econòmics i socials.

Vostè és lliure d’expressar la seva opinió, però deixi’m dir-li que sí, que la nostra societat necessita canvis. Per saber-ho només cal mirar la xifra d’atur juvenil, actualment més d’un 40%. Per a vostè ara ja és tot molt fàcil; ja te la vida resolta, vostè és un afortunat, és un escriptor i periodista reputat. Però, i nosaltres? Què serà de nosaltres, els joves d’aquest país? Deixi’m confessar-li que, com a estudiant de periodisme i música, veig el meu futur molt negre. Crec que tenim tot el dret a protestar; potser les acampades no són la millor manera, és cert, però com ho fem? I no em digui, com afirma al seu article, que per a això hi ha les urnes, perquè vostè sap que la Llei Electoral vigent a Espanya perjudica el partits minoritaris i promou el bipartidisme. En comptes de criticar la falta de propostes del moviment 15-M, vostè es podria dignar a ajudar-nos.

I, per sobre de tot, no pot fer generalitzacions, no té el dret de titllar-nos a tots els joves (i cito), “d’enrotllats que van al restaurant a menjar noodles perquè, dient-ne noodles, dels fideus, es pensen que són supercosmopolites”; ni d’afirmar que “la torrada mental que els campistes exhibeixen és tan grossa que és difícil saber què volen”.

Durant aquest últim mes ens han acusat de ser joves antisistema, guerrilles urbanes, drogadictes, d’estar dirigits per comunistes… el súmmum va ser el passat dia 19, quan un periodista espanyol ens va vincular a l’ETA i va assegurar que rebíem entrenament per part de la banda terrorista. Tots aquests exemples confirmen que la feina de desinformació que s’està produint als mitjans de comunicació és intensa, es busca una criminalització dels joves des del primer dia. L’enorme repercussió que pot tenir un periodista ha de fer que prengui conciència social. No ajudi, senyor Monzó, a donar aquesta imatge de nosaltres. Perquè en ridiculitzar un jove al seu article, cau en generalitzacions, i les generalitzacions són odioses.