Expectatives de futur

Aquest curs he començat a endinsar-me en el màgic món del periodisme. Cada dia aprens coses noves: jo sóc molt inquieta intel·lectualment i crec que tenir un esperit curiós és important per ser periodista.

Tinc molts companys que tenien clara la carrera des de petits, el periodisme era la seva vocació. Jo no puc dir el mateix. La idea em va començar a ballar pel cap durant l’any passat. Volia una carrera que m’aportés coses, que en definitiva em servís per a la vida, i vaig triar periodisme. A més a més, m’agrada molt escriure i ser periodista és comunicar.

Davant la situació actual, crec que el periodisme necessita un canvi de perspectiva i nosaltres, els futurs professionals, hem de participar-hi activament. Ens trobem en un moment en què preval l’entreteniment i l’interès privat en detriment de  la informació, en un moment de canvi en què guanyen força les noves tecnologies; avui en dia tot es digitalitza.

Nosaltres haurem de saber adaptar-nos a aquests canvis que obriran nous camins per a la comunicació. És en aquest camp on podrem innovar, som una generación nascuda al bell mig d’una revolución tecnològica.

Les meves expectatives de futur són incertes; de moment vull aprendre tot el que pugui i fer les coses ben fetes. He notat molt el canvi entre el Batxillerat i el primer curs de carrera; les meves notes han baixat en picat, tot i això, confio que una feina ben feta  tindrà recompensa.

Em crida molt l’atenció ser corresponsal de guerra. La cobertura d’un conflicte és el màxim esdeveniment professional al qual es pot aspirar, ja que en una guerra el reporter es converteix en un periodista total. També m'agradaria poder unir la carrera amb les meves dues grans passions; la música i la dansa.

Aquest és el nostre repte de futur: el periodista del segle XXI no és aquell que només escriu bé, sinó aquell que domina l’escriptura, l’edició de vídeo i àudio i totes les noves tecnologies.