Ana Maria Matute

El dimecres passat Ana Maria Matute va guanyar el Premi Cervantes 2010, el guardó més important de les lletres hispanes. Va ser un reconeixement a tota la seva carrera: Matute va néixer el 1925; era encara una nena quan va esclatar la Guerra Civil.

L’odi, l’horror i la misèria van marcar la seva persona i la seva narrativa.

Matute pertany a aquells novel·listes de la postguerra que van renovar amb aires de modernitat la nostra literatura.

Matute està considerada una escriptora essencialment realista: moltes de les seves obres tracten sobre aspectes polítics, socials i morals de la postguerra espanyola. La seva carrera ha estat plagada de premis: l’any 1947 ja va rebre una menció al Premi Nadal, el 2007 va guanyar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles i el 2010, a més a més del recent premi, va quedar finalista del Premi Príncep d’Astúries de les Lletres.

També és membre de la RAE: el 1996 va ser la tercera dona que va ingressar en la institució, i catorze anys més tard, s’ha convertit en la tercera dona guardonada amb el Premi  Cervantes.

Amb 85 anys, encara té molts projectes pendents, de fet, ja està treballant en la seva propera obra. Ella mateixa diu que: “té el cos vell però el cor jove”.

Aquest premi és tot un reconeixement a la literatura escrita per dones, que molts cops és menystinguda.