Són les cinc de la tarda. Barcelona. Avui no és un dia qualsevol, és 23 d’abril. Ningú diria que aquest any Sant Jordi es celebra el dissabte de Setmana Santa, la gran ciutat catalana ha estat presa pels llibres i les roses.
A Plaça Catalunya, els turistes que fan cua per pujar al Bus Turístic miren fascinats el moviment que hi ha a la ciutat. Les parades de llibres són plenes, moltes llibreries faran avui el seu particular agost.
______________________________________________________________________
Els escriptors omplen la ciutat comtal disposats a signar llibres
______________________________________________________________________
“Si us plau, compra’m aquest llibre, si us plau!”- li demana un nen a la seva mare. És, com no, un dels contes infantils de Geronimo Stilton. Més enllà, una noia jove molt ben vestida devora el petit opuscle de Hessel, Indigneu-vos! De cop el venedor li crida l’atenció: “escolta maca, això no és una biblioteca! Si el vols llegir l’hauràs de comprar!”. La noia, avergonyida, marxa ràpidament.
Com cada any les firmes de llibres causen furor. Víctor Amela, Elvira Lindo, Maruja Torres, Eduardo Mendoza, Laura Gallego, Nadia Ghulam i Agnès Rotger, Rosa Montero, Francisco Ibàñez, Núria Roca, Risto Mejide, Andreu Buenafuente, Xavier Sardà o Federico Moccia, el gran fenomen italià, són només alguns dels escriptors que avui estan a Barcelona, per delectança de molts seguidors.
La cua per esperar Risto Mejide és quilomètrica, molt més llarga que la d’escriptors reconeguts que firmen al seu costat, com Rosa Montero o Valérie Tasso. Coses del fenomen televisiu… Les fans l’esperen impacients, arrriba tard i la gent comença a inquietar-se. “I si no ve?”- demana una noia a una amiga seva. “Després de fer tot el camí jo no marxo d’aquí sense veure’l”- i es col·loca a la cua donant cops de colze.
De sobte, apareix, amb una americana negra, camisa granat i les seves característiques ulleres fosques. La gent embogeix, i ell, somrient, comença a firmar el llibre de la primera afortunada, que vés a saber quantes hores devia portar fent cua per rebre aquest honor.
El periodista Víctor Amela firma Paraules d’amor al seu costat. Vestit amb una camisa rosa molt cridanera, es disposava a marxar quan una dona, visiblemente emocionada, l’atura. “Senyor Amela, si us plau”. Ell es gira, atent. “Segueixo tots els seus programes, l’escolto a la ràdio i llegeixo les seves contres al diari”. De cop la veu se li trenca, incapaç de continuar. El periodista l’abraça, afectuós i li planta dos petons que fan reaccionar la dona. “Volia preguntar-li si puc fer servir textos seus per crear un blog…”______________________________________________________________________
La Pallaresa, una de les granges emblemàtiques de Barcelona, és un bon indicador de l’afluència de gent als bars
______________________________________________________________________
Els cafès i els restaurants són plens. A les set de la tarda a La Granja La Pallaresa, una de les xocolateries per excel·lència de Barcelona, no hi cabia ni una agulla. La gent es prenia un descans tot assaborint una bona xocolata calenta.
______________________________________________________________________
Avui és un dia especial, una atmosfera màgica flota sobre la ciutat
______________________________________________________________________
Bar rere bar: “està tot complet. Si volen esperar una estona…” Però avui la gent no té pressa, no passa res, és Sant Jordi. Una atmosfera màgica cobreix la ciutat; sí, estem en crisi; sí, tenim problemes, però ja els recuperarem demà.
Roses, roses i més roses. Vermelles, blaves, blanques, grogues, en forma de punts de llibre, de clauer, roses solidàries i fins i tot polítiques, les dels estands que aprofiten aquest dia de cara a les eleccions del 22 de maig.
Poc a poc la ciutat s’apaga. A les deu els estands comencen a tancar; els llibres que no han estat venuts s’ompliran de pols, les roses es marciran.
Ja pot començar el compte enrere pel Sant Jordi vinent.
